Les primeres paraules en l'idioma anglès. Característiques i diferències respecte a altres parts del discurs

Les primeres paraules en l'idioma anglès són el mateix significat que en rus. Exerceixen un paper secundari, però la nostra forma de parlar sense ells serien més impersonal i pobres.

paraules d'introducció, es pot:

1. O expressar la seva actitud col·lectiva: per desgràcia (per desgràcia), (per desgràcia), per dir la veritat (per ser honest).
2. Organitzar el discurs: bé (per tant, també), per tant (SO), a més (a la mateixa).
3. Especificar la probabilitat de l'esdeveniment: Probablement (probablement), sens dubte (segurament).
4. Especificar la font d'informació: al meu entendre (al meu entendre), al meu entendre (des del meu punt de vista), com es pot dir (per exemple), com algú va dir (com algú va dir).
5. Guanyar temps, donar-se una pausa per reflexionar sobre les següents paraules: entre altres coses (entre altres coses), per la forma (la forma), en absolut (en general), és a dir (en altres paraules).

Per descomptat, la llista de funcions que poden realitzar les paraules d'introducció, pot continuar. En qualsevol cas, amb la seva ajuda a fer el seu discurs més intensa, específica i consistent. És molt útil conèixer les paraules introductòries dels que es van a prendre els exàmens en anglès. No només ajuden a guanyar uns segons durant el monòleg, sinó també fer un assaig escrit, una forma més lògica i coherent.

Com distingir l'obertura de paraules en l'idioma anglès de les altres parts de l'oració?

No sempre és fàcil. Hi ha paraules de funció, el valor de les quals poden coincidir amb el valor de les paraules d'entrada. Per exemple:

Finalment vaig poder visitar la meva mare-en -llei.

Tenia un dia de festa i vam decidir visitar als pares o al cap la meva mare-en-llei.

El primer exemple és equivalent a, finalment, "després de tot", per tant, - és la paraula funció. No es pot treure de la proposta sense pèrdua de significat. En el segon, per fi pot ometre. La proposta serà menys personal, perden desafortunada ombra (és possible visitar la mare de l'esposa, però realment no volen), però no perd el seu valor com un tot.

Reciten les paraules inicials en anglès ha de ser, fent èmfasi en l'entonació. I llavors parlarem de si és necessari aïllar per escrit.

Ja sigui per assignar paraules introductòries signes de puntuació?

Com és el cas en l'idioma rus? paraules introductòries estan necessàriament a terme guions (en casos rars) o comes. En l'idioma anglès, com se'l coneix, les regles de puntuació són més flexibles i depenen del to de l'autor. És per això que les paraules d'obertura sovint no se sostenen els signes de puntuació. Desafortunadament, per a molts estudiants, aquesta flexibilitat és complexa. Estan acostumats a les estrictes regles de la llengua russa, sembla difícil, en cada cas per decidir si una coma ha de ser. D'altres, però, estan començant a posar entusiasme puntuació on cal, encara que sí existeixen les normes mínimes de la seva arranjament. Consell per a tothom: més de llegir els textos originals en l'idioma anglès, s'aprèn a entendre gradualment on hi ha adjudicar com la velocitat, i on no.

A més, prestar atenció a com les paraules d'obertura del significat està lluny de ser el significat de la proposta bàsica. El grau de llunyania de la dependent i puntuació. Si les paraules introductòries utilitzats "passa" i dient aquesta frase, se sent una pausa diferent al seu voltant, pot estar entre claudàtors. El grau més lleu de "distanciament" emès per comes.

Un nombre de tals revolucions necessàries per assignar delimitat en dos costats (per exemple, «però» - «però"). Algunes paraules introductòries són llocs només si comencen les oracions (per exemple, "també" - "també"), i en serednie ofereix - no. Això és bastant lògic. Per què frase sobrecàrrega dels signes de puntuació, ja que és un discurs d'obertura molt curt. Per tant, la puntuació afecta la longitud i la ubicació de les paraules en una frase.