Anàlisi del poema Akhmàtova "terra natal" i la seva prehistòria

1961. poema escrit "terra natal". A l'hospital de Leningrad en els últims anys, la vida del poeta, amb el lema dels seus propis poemes.

¿Per què és la terra

Anàlisi del poema Akhmàtova "terra nativa" ha de començar per respondre a la pregunta: "Per què és la terra natal, i no un país, no Rússia?"

El poema està escrit en el segle XX amb el començament de la Segona Guerra Mundial. Però Akhmàtova no escriu sobre el país i sobre la seva terra natal, terra fèrtil - infermera. Pels anys seixanta la tradició d'adorar a la terra està en el passat, però Akhmàtova segur que encara viu en la memòria de les ànimes de les persones ètniques. I sí, "que és la brutícia en botes d'aigua", però sense Rússia enlloc. Aquest fang ens alimenta i també rep el al final del camí de la vida. En les línies del poeta un gran significat. No hi ha necessitat de compondre odes a la terra, però cal recordar que això és part de la nostra terra natal.

Assumpte pàtria sempre sonava la poesia Anny Andreevny. No era només la lleialtat, però el servei a la Pàtria, no importa quines siguin les proves. Akhmàtova estava sempre amb les persones. A prop. Junts. No es veia a la gent nativa de dalt a baix, de la mateixa manera que altres poetes.

Per què no és Rússia, i la terra? A causa que el poeta porta a casa no com un país, així com la terra on va néixer i viu. Ella no accepta el sistema polític, la repressió i la guerra. Però ella estima a la pàtria, les persones amb les que viu, i preparar-los per suportar totes les dificultats.

En aquesta ella va escriure el 1922. "No amb els que jo ..." - És a partir d'aquesta última línia del poema per a l'epígraf van ser preses. I durant quatre dècades, malgrat tot, la seva actitud cap a la seva terra natal no ha canviat. I va ser durant aquests 40 anys, molts de la tragèdia, i el seu destí, i la destinació del país.

La importància de la història

Anàlisi del poema Akhmàtova "terra nativa" no pot ser completa si no es coneix la història de la vida del poeta. És impossible entendre el valent i fidel ha de ser a no renunciar a les seves paraules i creences de quaranta anys enrere, si vostè no sap el que es va viure en aquests anys.

L'anàlisi dels poemes d'Anna Akhmatova "terra nativa" ha de començar no de la manera tradicional - amb l'anàlisi de les rimes i altres coses, no funcionarà. I per començar, això va ser abans de la redacció d'aquest poema en la meva vida, "Ana de Tota Rússia", com va ser anomenat pels seus contemporanis. Només llavors podrà comprendre el sentit profund de l'obra, tota l'amargor i tot el patriotisme, invertit.

El 1921 Akhmàtova s'assabenta que la seva amiga està deixant Rússia. I aquesta és la forma en que reacciona a la partida d'un ésser estimat: diu "No amb els que jo que va llançar la terra." Un poema escrit en el pròxim any i s'inclou en la col·lecció Anno Domini. En aquest poema, el ressentiment, la ira i un civil completament designada posició. La posició, que ha de ser el canvi a causa dels esdeveniments posteriors, però només enfortit.

La vida entre els dos poemes

De 1923 a 1940, Annu Andreevnu no imprimeix. I és difícil per a ella. Es va sotmetre a la repressió indirecta. Però no va ser el més difícil. El 1935, va ser detingut, el seu fill Leo. Així com al seu marit, però que aviat serà llançat. I Leo, després d'un breu comunicat que va ser detingut de nou. Cinc anys Akhmàtova va viure en tensió i la por - perdonin al seu fill o no.

vent apareix en 1940 l'esperança; poeta li permet imprimir, algunes persones que surten dels camps de Stalin. No obstant això, en 1941 comença la guerra. La fam, la por, l'evacuació.

El 1946, quan pel que sembla, ha debilitat les urpes de la censura, Annu Andreevnu expulsat de la Unió d'Escriptors i prohibir la impressió de les seves col·leccions. De fet, es priva de vida. El 1949, de nou detingut el fill de Anny Andreevny, i de nou està en línia amb les parcel·les.

El 1951, es va reduir a la Unió d'Escriptors. El 1955 es va recuperar el poeta sense llar una petita casa al poble de Komarovo, prop de Leningrad, després del desallotjament de la Casa de la font al març de 1952. No obstant això, no té pressa per publicar-la. I uns anys més poemes de Akhmàtova va produir samizdat.

Al maig de 1960, a Anny Andreevny comença la neuràlgia intercostal, que porta diversos atacs al cor, comença el calvari dels hospitals. I en aquest estat que està a l'hospital en el moment de l'escriptura de "terra nativa". Com serà i la dedicació necessària per posseir per tal de dur a terme la pèrdua del seu amor pel país i no canviar la ciutadania.

Tradicional anàlisi poema Akhmàtova "terra natal"

Aquest treball és sobre l'amor pel propi país, sinó de la paraula "amor" no hi és. A través de l'anàlisi dels poemes d'Anna Akhmatova "terra nativa", és fàcil comprendre que s'exclou deliberadament. El poema es construeix de manera que, fins i tot sense la paraula revela l'amor de la seva terra natal. Per aquesta dvuchastnost producte, que és comprensible per canviar la mida aplicat.

Canviar la mida de les captures dels seus ulls quan porta a terme l'anàlisi del poema "terra natal". tot clarament conciliables Akhmàtova. Shestistopny iambe - 8 primeres files. A més, la transició a la anapest - trehstopny, i després - chetyrehstopnym. Pentàmetre - una negació que el poeta no està inclòs en l'enteniment de l'amor. Anapest - aprovació d'una definició simple. L'home - part de la terra, i lliurement consideren que és el seu - a l'amor.

Cal tenir en compte també el valor de la paraula "terra", mitjançant l'anàlisi del poema "terra natal". Akhmatova els va utilitzar com un parell. En el poema, els dos valors. El primer - el lloc on vivim i morim, un lloc que no s'ha de llençar, no importa el que passi. La segona - la terra, cendres, "la contracció en les dents." tot s'acaba aquí. Epítet ( "prometre", etc.), i "ukrashatelnaya" lèxic ( "reobrir", "amulet") romandrà en la primera porció, iàmbic. La segona part consisteix en la llengua vernacla, no hi ha adjectius. Tot és molt més simple, però més profund. El veritable amor no necessita patetisme.