"Lorelei" d'Heine: una antiga llegenda alemanya

Rin prop de Cap Lorelei restringeix fortament el seu cabal. En aquest punt, és molt perillós per a la navegació. A més, és aquí que és molt profunda. El vent udola al voltant del Cap, i al costat oposat poden sentir sons de la cascada. Nom un cop traduït com "la roca que Whisper". Sota l'aigua eren els esculls que van crear flux de vòrtex perillós. En conjunt va donar lloc a nombrosos naufragis. poeta romàntic jove en el "Llibre dels Càntics" en 1823 va posar la balada "Lorelei". Genrih Geyne no va ser el primer que s'ha abordat aquest tema. Ell romantizó segons sigui necessari, i l'era de les seves experiències personals.

traduccions Heine

Més d'una vegada i en diferents moments del poema de Heine de "Lorelei" tractat als millors poetes russos. En cada un d'ells es pot trobar diferències. La millor traducció de "Lorelei" d'Heine en compte el treball de S. Marshak. Però aquesta elecció - una preferència subjectiva. L'autor d'aquest article prefereixen la traducció de la balada d'Heine "Lorelei", que va crear el Vilgelm Levik. També és interessant comparar el bressol amb la traducció. En aquesta obra de poesia alemanya i la música tan commovedora que es va convertir en una cançó popular.

El tema del poema

Descriviu breument de què es tracta Heine. Lorelei - zlatovolosaya dona bella - assegut en una roca alta i canta, de manera que tot el que passi per ella, sense adonar-se'n llança rems o la vela, i començar a escoltar el seu cant i veure com es pentina els cabells d'or una cresta d'or. En aquest moment, l'aire és fresc i fosc ... Rhin flueix tranquil·lament. La imatge és tan bonic, que el lector i el nedador s'obliden de insídia del Rin. No és d'estranyar que Shipman s'acostuma a brillar a la part alta d'un penya-segat i escolta misteriosos rimes melòdiques. Ell deixa de notar la roca, i abans d'ell és només una visió bella, els sons divina bastant li fa perdre la ment. La fi és sempre un - nedador mor. Dit això, en els primers versos d'Heine, una història dels vells temps.

trops poètics

En la Rússia Vilgelm Levik Vaig triar amphibrach. Rima que va usar la creu com l'original. 24 línies en 24 línies i intèrpret en el poema alemany. Comencem a considerar Heine poema "Lorelei". El nostre poeta no es va desviar de Heine. L'heroi líric està a la vora, i la seva ànima es confon tristesa. Ell és perseguit per un conte antic que diu ara. El poeta se sent l'aigua fresca que s'acosta. Per al Rin i es va quedar adormit en la foscor. heroi líric va a l'altre món i veure l'últim raig de flames posta de sol i les va encendre Home al penya-segat.

Lorelei

Al poema no hi ha acció. És tot sobre la descripció d'una bellesa fatal. Això és, tot en una lluentor daurat (aquesta paraula s'utilitza tres vegades, col·locats un al costat de l'altre, així com tres repeticions seu Heine), admira l'heroi líric, sense apartar els ulls. La seva suau acció - la noia de pentinat amb calma el seu pèl (aquesta frase es repeteix dues vegades en Heine - Sie kämmt ihr Goldenes Haar, Sie mit kämmt és goldenem Kamme) - fascinant resta. Una cançó màgica i brolla de la seva boca, i li encanta completament captiva. I no només ell, sinó també un remer que ha oblidat de les ones. Ara la tragèdia: absorbir el nedador d'aigües. Heine parla d'ella com un esdeveniment que no es poden prevenir (Ich glaube, morir Wellen verschlingen). La força del cant Loreley aixafa tot. És trist els últims dos versos emfatitza poeta alemany: Und das hat mit ihrem Singen, Die getan Loreley.

corba perillosa

La cançó està plena de força desconeguda, remer tan emocionant, que no veu una gran roca davant seu. Es veu només en l'altura, la bella donzella d'or Lorelei. heroi líric anticipa el final: les ones sempre atapeïdes sobre el remer. l'única raó per cantar la Lorelei.

Per què preocupar-se per un vell conte de l'autor

Potser perquè no fa molt de temps, que va sobreviure a l'accident de les seves esperances. La relectura de Brentano, Heine es va reunir la imatge del fatal, sense voler portar a la bellesa de la muntanya, que l'excitava. El poeta estava enamorat de Kuzinu Amaliyu, quan vivia a Hamburg, però ella no li va respondre. Les seves experiències han resultat en línies de balades. Durant l'època nazi llibres Heine cremats a la foguera. Es va deixar només "Lorelei", que va ser percebut com popular.