Com aprendre 30 idiomes?

Algunes persones aconsegueixen parlar una gran quantitat de llengües estrangeres. Com ho fan? I què puc aprendre d'ells?

El món de les llengües

Al balcó de Sun Berlin, Tim Keeley i Daniel Krasa llancen les seves paraules amb bales l'un a l'altre. Al principi alemany, després Hindi, nepalès, polonès, croat, mandarí i tailandès, simplement comencen a parlar el mateix idioma, ja que immediatament canvien a l'altre. Com a resultat, utilitzen més de vint idiomes diferents en la seva conversa. A la sala es poden trobar diversos grups que canvien de llengua. Altres persones es reuneixen en grups de tres, preparant-se per un joc molt difícil: la traducció simultània de dos idiomes diferents. Sembla una recepta fiable per a un mal de cap intens, però es veuen descuidats. Una dona anomenada Alisa diu que una situació similar per a ells és bastant normal.

Col·lecció de poliglots

De vegades és difícil aprendre fins i tot una llengua estrangera. Però a Berlín, es du a terme la Trobada Polyglot, a la qual assisteixen persones de tot el món que tenen un gran nombre d'idiomes, alguns d'ells bastant exòtics: Manx, Klingon, Sami i fins i tot el llenguatge especial dels pastors de renos escandinaus. Una gran quantitat d'aquells que van arribar a l'Assemblea són els anomenats hiperglots: són propietaris de més de deu idiomes diferents de manera absolutament lliure. També hi ha un dels lingüistes més experimentats del món, Richard Simcott, que dirigeix un equip de poliglots de la companyia eModeration: utilitza lliurement prop de trenta llengües estrangeres. Una persona que sap que una o dues llengües estrangeres se sentirà en aquesta reunió no és fàcil, però la gent diu que no hi ha cap problema: sempre és millor aprendre de la millor manera.

Carrega per al cervell

Si consideres problemes greus per al cervell, aprendre un idioma estranger serà un dels més exigents. Una persona té una gran quantitat de sistemes de memòria, i per aprendre una llengua estrangera, tots necessiten ser activats. Hi ha una memòria processal que programa els músculs per formar l'accent correcte, hi ha una memòria declarativa que s'encarrega de memoritzar fets concrets (almenys deu mil paraules, per tal d'aproximar-se a la fluïdesa del discurs, sense oblidar les normes gramaticals). A més, si no vol sonar com un robot de tartamudeig, aquestes paraules i estructures gramaticals haurien d'estar a la punta de la llengua en una segona part, el que significa que han de programar-se tant en memòria explícita com implícita.

Lluitant contra la demència

Tanmateix, aquests exercicis pesats per al cervell porten resultats meravellosos; de fet, aquest és el millor cost per al cervell que penseu. Un gran nombre d'estudis ja han demostrat que el multilingüisme pot influir positivament en l'atenció i la memòria, i també crea al vostre cervell una "reserva cognitiva" que li permet mantenir el cervell molt més llarg en condicions de treball fins i tot en la vellesa. Ja s'ha comprovat que la possessió d'una o dues llengües, a més de la seva pràctica constant, posposa el diagnòstic de demència (degradació del cervell, demència) durant cinc anys. Els que es comunicaven de forma silenciosa en tres idiomes, de mitjana, es van diagnosticar 6.4 anys més tard que monolingua. Bé, els poliglots, que parlen més de quatre idiomes, gaudeixen d'una excel·lent funcionalitat cerebral durant nou anys.

Esdevenir un políglota

Aquest benefici a llarg termini per al cervell contrasta amb diversos projectes de formació comercial que no permeten assolir resultats a llarg termini i si milloren la funció cerebral, només a curt termini. Fins fa poc, però, molts neuròlegs han argumentat que els adults ja són massa vells per aconseguir fluïdesa en qualsevol llengua estrangera. D'acord amb la hipòtesi d'un període crític, hi ha una finestra de temps estreta en la infància, quan la gent pot percebre fàcilment els matisos de nous idiomes. Tanmateix, estudis recents demostren que aquesta hipòtesi és molt exagerada, ja que l'edat entre vostè i les llengües estrangeres no sembla un gran abisme, només es fa una mica més difícil d'ensenyar-los. Naturalment, una gran quantitat d'hiperglots, que van assistir a l'Assemblea a Berlín, van aprendre una part de les llengües quan ja eren adults. Kealy va créixer a Florida, on va estudiar a la mateixa escola amb un gran nombre de nens hispans. Li agradava sintonitzar les emissores de ràdio estrangeres, tot i que no entenia cap paraula, per a ell era com escoltar música. Però només en l'edat adulta va començar a viatjar pel món i en el procés d'aprendre llengües. Primer es va traslladar a Colòmbia, on va dominar francès, alemany i portuguès a la universitat, després va viure a Suïssa, Europa de l'Est i Japó. Ara parla més de vint llengües, la majoria de les quals va aprendre com a adult, per la qual cosa declara amb valentia que la hipòtesi d'un període crític és una absurda total.

Com aprendre un idioma?

No obstant això, la pregunta principal és aquesta: com aconsegueixen els hipermigots aprendre tantes llengües? I altres persones intenten aconseguir el mateix resultat? En primer lloc, són molt més motivats que la majoria de la gent. En segon lloc, molts d'ells viatgen constantment, es mouen de lloc en lloc, en el camí recollint nous idiomes. De vegades simplement no tenen més remei que aprendre un nou idioma. Tanmateix, fins i tot amb les millors intencions i una motivació increïble, moltes persones no poden aprendre adequadament idiomes estrangers. Keely en aquest moment està escrivint un llibre sobre els factors socials, psicològics i emocionals de convertir-se en un políglota.

Keely, amb escepticisme, es refereix a la idea que es tracta d'una qüestió d'intel·ligència. Per descomptat, entén que el pensament analític fa que l'aprenentatge sigui molt més fàcil, però no només això. De fet, el més important és ser "camaleons culturals". Després de tot, aprendre un llenguatge no només és memoritzar un conjunt de paraules i estructures gramaticals. Per això, l'idioma s'estudia millor i més ràpidament en un país on tothom ho parla. Així que aquí tot depèn no només de la motivació i la intel·ligència, sinó també de les condicions en què aprendràs l'idioma.