En la meva humil opinió El que és i el que menja

Avui dia, Internet està molt fermament arrelada en la vida quotidiana de molts dels nostres contemporanis. El necessitem per al treball, la comunicació, la recreació, la recerca d'informació, persones afins i nous amics - que és, en gairebé totes les esferes de l'activitat humana, i en aquest sentit, no pot deixar d'afectar a la nostra vida diària. En particular, el tipus de llenguatge de comunicació en línia és cada vegada més una vida normal.

L'Internet té una sèrie de velocitat de comunicació única i les paraules que es troben en cap altre lloc abans - molt sovint és l'abreviatura utilitzada originalment per accelerar l'intercanvi d'opinions, perquè la gent segueix imprimint més lentament que el pensament, i l'aparició d'aquest tipus d'abreviatures es justifica. Amb el temps, es converteixen en tota regla, paraules àmpliament utilitzats i es converteixen en part de gairebé tots els idiomes del món, no només en el discurs de la comunitat pismnennuyu Internet.

Un dels exemples més cridaners - No és habitual que als nostres oïdes la paraula "la meva humil opinió". Molts de nosaltres, quan s'enfronten amb ell per primera vegada, al principi es desconcertat i no es va adonar immediatament el que en la meva humil opinió, però gairebé immediatament intuïtivament sentit la seva importància. S'utilitza en un context particular, a partir del qual es pot comprendre immediatament el que significa en la meva humil opinió - pel que diuen quan volen expressar la seva opinió i fer èmfasi que això és només una opinió, i l'autor no pretén que sigui la veritat última. Pel que sembla, a causa d'aquesta claredat, no tothom sap exactament el que en la meva humil opinió, però només endevinar el seu significat. De fet, és l'abreviatura Anglès format a partir de l'expressió "En la meva humil opinió", que significa "en la meva humil opinió." També existeix l'opinió que la frase original sonava com "En la meva opinió sincera" - "al meu entendre sincera." En la meva humil opinió, la primera versió de la desencriptació transmet el significat d'aquest concepte una mica més precisió.

Amb el temps, aquest acrònim s'ha convertit en tota una paraula de ple dret i es va estendre per tota la comunitat d'Internet internacionalista, en particular, s'ha instal·lat en molts idiomes. La gent no reinventar la roda i arribar al seu ooznacheniya aquest concepte - excepte que van començar a aparèixer les opcions de desxifrat en el seu propi idioma. A Rússia, en particular, pot passar el que en la meva humil opinió, l'expressió "del matí de l'opinió, encara que errònia" - per descomptat, molt dur, però és bastant adequat. A més, moltes persones han tractat de desxifrar el significat en la meva humil opinió diferent, amb diferents graus de gravetat, i algunes vegades aquests tractaments és molt divertit, però, no sempre són ficticis, però tot exacte.

Parlant de serietat: molt sovint s'utilitza el valor en la meva humil opinió no és directa bastant irònic o sarcàstic. Això passa quan la font va expressar com a arguments sense sentit absolutament indignant, i altres tracten de portar això a la seva atenció, assenyalant com "la meva humil opinió," la forma en què realment és. He de dir, que surt bastant divertit.

Tan aviat com noves frases i frases entren en les nostres vides i les llengües, el debat sobre aquest tema s'està escalfant. Tants, en particular, la gran majoria dels filòlegs creuen que tals frases obstrueixen idioma - per regla general, aquestes persones són no només contra l'argot específica, sinó en contra dels préstecs d'altres idiomes, i no es consideren com a paraules russes de ple dret, i aquí una ocasió tan meravellosa quan es combina de manera valent ambdós estímuls! No obstant això, que no és filòloga saber que si aquest fenomen té lloc - que negar que no està del tot bé: és el mateix que negar el que és obvi en qualsevol altre cas. Qualsevol llenguatge - la vida, i que està en constant canvi, és com si algú o no, i aquest procés és molt fascinant i interessant. La idea és que la filologia ha d'estar interessat en tan sols aquest procés en lloc de negar la seva evidència. Per descomptat, la llengua literària clàssica ha de ser acceptat en molts casos, però de vegades el desig de complir estrictament amb els seus cànons com la vella anècdota sobre la "soldadura, si us plau, tingues més cura, però després em degota collaret d'estany." Qualsevol llenguatge viu té el dret de fer canvis d'acord amb els requisits de temps i tranquil·litat per als conservadors que no volen saber el que en la meva humil opinió, no són calmants sànscrit i Amèrica.