. M. Yu Lermontov, "pi": el contingut del poema i anàlisi. El Lermontov poema "Pi"?

Al segle XIX, l'últim romàntic alemany Genrih Geyne creat un poema, que es basa en el seu amor no correspost. Les seves traduccions de poetes russos. Cadascuna a la seva manera. Però la millor traducció se segueix fent Mikhail Lermontov. "Pi" - un petit però extraordinàriament bella poesia sobre la soledat i l'enyorança.

Heine originals

Genrih Geyne no només era periodista enginyós, sinó també la consumat mestre del gènere líric. Després d'haver decidit dedicar el seu estimat poema que va escriure vuitena d'enyorança arbre del nord. Les obres estaven profundament líric. I després de dotze anys de poeta rus Mikhaïl Lermontov, el va traduir, que anteriorment mai es fa. La traducció literària no és amant del poeta, i que el va portar a no coneix aquest temps. Però, de tota manera, el poema en rus aviat es va convertir en el seu propi treball de Lermontov. Conté motius, tanca totes les obres de la poesia russa. Anàlisi comparativa del poema de Lermontov "Pi" i les obres del poeta alemany dóna una idea del diferent que les experiències internes d'aquests dos autors amb talent.

En l'original, hi ha dues imatges: l'avet i palma. I avet en alemany - masculí. Heine presta gran atenció a la consecució de la eufonia en les seves obres líriques. I en el seu poema hi ha una gran quantitat de sons de vocals llargues, creant un efecte suau sensual. L'única paraula que no té dolçor, - Ein Fichtenbaum, que vol dir "avet". Amb aquest autor recepció fònica dóna la imatge d'un arbre de la rigidesa i la masculinitat. Traduïda imatge mestra poeta rus - pi. Lermontov va escriure un poema sobre la base dels treballs ja establerts, però el va deixar una cosa única.

solitud

El tràgic destí de la naturalesa i característiques de Mihaila Lermontova reflecteix en les seves lletres. El motiu de la solitud està present en moltes de les seves obres. Sovint, aquestes paraules es troben en els seus poemes, com "un", "solitari".

Mare del futur poeta es va privar en la infància. Vaig créixer sense un pare. Quan va entrar a la universitat, ningú va parlar. Sempre ha estat un amistós lletres estranyes, tan a prop del seu ídol Pushkin. Amics que mai va tenir. caràcter aïllat començar a sorgir en la infància, quan, com a resultat de l'àvia materna esforç, el poeta futur estava totalment privat d'atenció del seu pare.

Més tard, quan es va convertir en un adult Lermontov, sabia decepció d'una altra manera. Perquè va ser una veritable tragèdia la situació política a Rússia. La decepció es va convertir en una sensació de solitud, i aquests sentiments es reflecteixen en obres com "Vela", "precipici", "surto sol en el camí", "Pi". Lermontov poema sobre un arbre 'al nord salvatge "va ser escrit en 1841, és a dir, en l'any de la seva mort. I escriure aquesta obra lírica va ser un dels rars casos en què la traducció no és inferior a l'original.

pi

La primera estrofa està dedicat al fred, però el món real, en el qual resideix l'arbre. Pi a la tapa d'un nu - un símbol de la solitud. anhela congelat arbre solitari i les migdiades. Els seus sentiments autor passa a través d'aquesta imatge. Després de tot, ell és també tota la seva mal entès sentiment de vida curt, sol.

arbres Lermontov dóna la capacitat de sentir, somiar, sentir trist. Això li permet expressar amb sinceritat els seus sentiments més íntims. No obstant això, el propi poeta, al mateix temps expressa la seva incredulitat en l'existència d'una persona propera a ell. Durant la seva curta vida va tenir prou raons per dubtar de la fidelitat de les dones.

palmera

La segona part del poema ens porta a la terra de sol, on, com un pi, creix el palmell trist. Tant l'arbre femení. Mentre que l'autor alemany presentar una comparació d'imatges masculines i femenines que ja parlar sobre el tema principal de Heine. Per als romàntics motiu principal lírica alemanya va ser la separació de la seva estimada, que no és el poema "pi". Lermontov poema dedicat més aviat el seu desig de ser comprès i escoltat.

No obstant això, el poeta en el desig de lliurar-se de la solitud i de trobar un ésser estimat no creada en la imaginació la imatge d'un amic espiritual, i la forma femenina. Aquesta dir clarament les últimes línies del poema, on és una imatge del somni en "belles palmeres."

Realitat i el somni

El tema de la solitud va tornar repetidament Lermontov. Pi (anàlisi del producte indica que aquesta imatge no és molt lírica) en el poema expressa el més alt grau d'aquestes sensacions. El poeta descriu l'atmosfera de la desesperació a través de la creació de dos petits mons: freds i calents. En el primer de pi habita, en el segon - una palmera. I mai estaran junts. L'ús de contrast extrem nord del Sud, l'autor expressa un somni impossible.

Somni o un somni?

El xoc dels somnis i la realitat - una tècnica que utilitza en la seva traducció de Lermontov. Pi pins poeta rus cobertes de neu. Somia amb un desert llunyà, però el somni no es converteixi en una realitat. Aquesta és una altra diferència amb l'original. A "somni" d'Alemanya i "somiar" - les paraules dels que estan a prop en valor i iguals en so. poeta alemany diu: «Er träumt von einer Palme», que pot traduir-se com "somnis d'una palmera," i com "somnis palmera." Però en l'idioma rus la paraula "somni" i "somni" mai ha estat sinònim ni parònims. Potser les diferències d'idioma per millorar l'efecte, que buscava crear Lermontov. "Pi" - no és només una bona traducció. Aquest poema està impregnat amb l'esperit de la desesperació, que és característica del caràcter rus. Es pot suposar que és en la interpretació russa del somni esdevé somni irrealitzable.

musicalitat

A causa dels sons de vocals inusuals podria aconseguir en el seu treball de Lermontov. "Pi" - un poema en el qual es destaca clarament vocalitat. A la primera estrofa també atreure l'atenció de repeticions de la "s" de consonants. Potser en la traducció imatge mestra Lermontov d'Tinc un pi, i l'arbre no és un home (per exemple, cedre), no només per l'autor en la primera tasca era expressar la solitud, el que és una afiliació arbre genèric no juga cap paper. El punt, més aviat, és que l'autor no el contrari hauria estat capaç d'aconseguir un sistema de so tan harmoniosa.