Quants personatges xinesos hi ha en xinès? La xifra varia depenent de la situació

El xinès és una de les llengües escrites més antigues del món. La seva història és d'almenys 3 mil anys. Les inscripcions es van trobar sobre les petxines de tortuga de la dinastia Shang (1766-1123 aC).

Història de l'escriptura xinesa

La carta xinesa és més jove que la sumèria o egípcia, però no hi ha proves que la invenció de la lletra al Regne Mitjà s'hagi estimulat de cap manera per la redacció de l'Orient Mitjà. Els primers exemples de caràcters xinesos són textos de fortunetelling sobre ossos i carapaces. Constitueixen una pregunta per al seductor i la resposta a ella. Aquesta redacció primerenca demostra que al principi del seu desenvolupament es basava en pictogrames. Per exemple, la paraula "vaca" estava representada pel cap de l'animal, i "anar" - la figura del peu.

Tanmateix, amb el pas del temps, la carta xinesa ha sofert nombrosos canvis, i ja en el moment de la dinastia Han (206 aC - 220 dC) va perdre gran part de la seva representativitat. Es van formar jeroglífics moderns durant els segles III i IV AD. E. Sorprenentment, després d'això gairebé no van canviar. A més dels formularis estàndard, també hi ha diverses manuscrits. Els més comuns són Tsaoshu i Sinshu. El primer tipus és molt difícil de llegir a persones que no tenen formació especial. Sinshu és una espècie de compromís entre el tsaoshu d'alta velocitat i l'escriptura estàndard. Aquesta forma és àmpliament utilitzada a la Xina moderna.

Quants personatges xinesos hi ha en xinès?

Per representar cada morfema del diccionari, els xinesos utilitzen simples símbols distintius. La gran majoria dels signes són versions escrites de sons parlats, que tenen significat semàntic. Encara que el sistema d'escriptura va canviar amb el pas del temps a causa de les revolucions i els cataclismes polítics, els seus principis, juntament amb els símbols, es van mantenir pràcticament iguals.

Llavors, quants personatges xinesos hi ha en xinès? Tot i que el seu nombre s'estima en desenes de milers (per exemple, el diccionari "Zhonghua Jihai" conté més de 85 mil logograms), la majoria es troben només en textos històrics, incomprensibles o variants d'escriure la mateixa paraula. Un diccionari gran en general conté 40 mil caràcters, i per llegir diaris, és suficient conèixer 2-3 mil caràcters.

Per tant, la resposta a la pregunta de quants caràcters xinesos estan en xinès depèn del que consideren. Si utilitzeu el mètode utilitzat a la Xina, el seu nombre és potencialment infinit, així com el nombre il·limitat d'ortografies possibles, alternatives i errors tipogràfics.

Tot i que hi ha molts dialectes xinesos, el llenguatge escrit és una forma comuna de comunicació. Fins i tot si la gent no entén el discurs d'un resident d'una altra província, és capaç de "parlar" amb l'ajuda de llapis i paper. L'escriptura xinesa es pot dividir en tres tipus: simplificats, tradicionals i fonètics. A més, també hi ha una forma anomenada "pinin", que és una transcripció del xinès en lletres llatines.

Alfabet xinès

El sistema d'escriptura xinès no té un alfabet consistent en símbols per a la transmissió d'unitats de so o fonemes. En comptes d'això, consisteix en un conjunt de signes o logogramas, que són unitats de significat o morfemes (és a dir, paraules). Com en qualsevol altre idioma, hi ha milers de paraules en xinès. Per tant, aquest sistema d'escriptura requereix que milers de caràcters representin cadascun dels seus morfemas únics.

En escriure diferents jeroglífics, utilitzeu l'alfabet de la llengua xinesa, que consta de 12 elements gràfics bàsics. Alguns símbols contenen només una o dues característiques, mentre que altres poden contenir fins a 84. Encara que no hi ha espais entre caràcters xinesos, a partir de finals del segle XIX el sistema d'escriptura es va completar amb algunes marques de puntuació bàsiques. Per exemple, els cercles buits marquen el final de les frases, també s'utilitzen cometes, exclamacions i marques d'interrogació.

Els jeroglífics de paraules xineses originalment representaven persones, animals o objectes, però al llarg dels segles es van tornar cada vegada més estilitzats i van deixar d'assemblar-se al que representaven. Tot i que hi ha prop de 56 mil, la majoria aclaparadora d'ells no és coneguda per un lector típic: necessita saber només 3000 d'ells per a l'alfabetització. Potser, aquesta xifra respongui de forma més fiable la pregunta de quants caràcters xinesos són en xinès.

Logogrames simplificats

El problema de l'ensenyament de milers de personatges el 1956 va portar al fet que la redacció de caràcters xinesos es simplifiqués. Com a resultat, al voltant de 2000 logogramas van fer que sigui més fàcil de llegir i escriure. També s'imparteixen en les classes de la llengua xinesa del nord a l'estranger. Aquests símbols són més simples, és a dir, tenen menys elements gràfics que els tradicionals.

Els jeroglífics simplificats van existir durant centenars d'anys, però van ser inclosos oficialment en la redacció només després de la fundació de la República Popular de Xina en els anys cinquanta amb l'objectiu d'augmentar l'alfabetització de la població. Els logogrames simplificats són utilitzats pel diari popular "People's Daily", que s'utilitzen en els subtítols de notícies i video. No obstant això, les persones que escriuen amb competència, poden no saber l'opció tradicional.

Aquest sistema és estàndard a la Xina (a excepció d'Hong Kong) i Singapur, i el xinès tradicional segueix sent l'estàndard de Hong Kong, Taiwan, Macau, Malàisia, Corea, Japó i altres països.

Escriptura fonètica

Els parlants en cantonès van crear el seu propi sistema de signes fonètics. Aquests símbols s'utilitzen a més dels caràcters xinesos tradicionals, per exemple, en tires còmiques o seccions divertides de diaris i revistes. Sovint aquests jeroglífics no es poden trobar al diccionari. Els logogrames informals s'utilitzen per transmetre el dialecte cantonès.

Pinyin

En un intent de fer que els xinesos siguin més comprensibles per occident, la Xina ha desenvolupat un sistema "Pinyin". Per traduir paraules en ell, s'utilitza l'alfabet llatí. El 1977, les autoritats xineses van fer una petició oficial a les Nacions Unides per nomenar els llocs geogràfics de la Xina utilitzant el sistema pinyin. Pinyin aplica aquells que estan més familiaritzats amb l'alfabet llatí i aprenen a parlar xinès.