Islàndia: una breu història i les característiques generals de la pronunciació. Com aprendre islandès?

Islàndia - un gran país amb una rica història i la natura més bella. El destí de la llengua islandesa no es pot anomenar normal. Molta gent sap que després de la conquesta d'un estat d'un altre idioma de l'estat derrotat, per regla general, es debilita i desapareix, com va passar a Noruega, quan els danesos van conquerir el país. Malgrat el fet que els danesos van tractar d'entrar a la llengua pròpia del país, islandès, no només va resistir l'envestida dels danesos, però es va mantenir el llenguatge col·loquial i sobretot literària. La població rural, simplement no vol acceptar la només una petita part de Dinamarca, de les persones educades podria presumir de coneixements. obres d'Islàndia i les lletres escrites entre si, i després van començar a publicar llibres.

origen

Islàndia - idioma amb una gran història. Es refereix a un grup de germànica subgrup i escandinau. La història de la llengua islandesa va començar quan els primers colons de Noruega van colonitzar les terres d'Islàndia. Amb els Vikings vi i la literatura. Després, en 1000 els islandesos al cristianisme es va produir després que va aparèixer l'escriptura. Una mica més tard, es va realitzar la primera poesia islandesa. Les obres eren una mica barrejat, amb trames intricades i complexes voltes. llengua islandesa té moltes similituds amb el noruec i al segle XII, que no difereix, com els escandinaus van conquerir Islàndia. Anteriorment es diu l'islandès danesa, perquè tot el que es referia als antics escandinaus, es va considerar pel danès.

L'àrea de distribució

En els temps moderns l'idioma islandès és la llengua materna de més de 450 mil persones, moltes de les quals viuen a Amèrica del Nord, Canadà i Dinamarca. Fora d'Islàndia, hi ha una reducció en el nombre de parlants en islandès.

Característiques generals de la llengua

Una de les llengües més antigues es considera que és l'islandès. Breu història i les característiques generals suggereixen que s'està canviant molt lentament, pràcticament no hi ha préstecs d'altres idiomes. Fins al moment, segueix sent similar a l'antiga llengua nòrdica. Formació de paraules es produeix principalment a través de mètode sufix, composició i traçats, que és una traducció literal de les paraules estrangeres prestades. A Islàndia, hi ha fins i tot una organització especial que està dissenyat per crear noms equivalents i als conceptes existents. Després de la captura de les terres islandès danesos han fet tots els esforços per eliminar les paraules d'un altre idioma a ells.

Un fet interessant és que la Constitució no està escrit en l'islandès com a llengua oficial de l'Estat. Els idiomes de treball són danès, suec i noruec. estudiants islandesos estudien dos idiomes obligatoris: danès i anglès.

Una característica important és que els noms islandesos consisteixen en el nom i el patronímic. És una tradició dels països escandinaus. segon nom està format pel nom del pare en el cas genitiu i la paraula "fill" o "filla". De vegades es pot utilitzar el nom de la mare. Per tal d'evitar confusions, es pot utilitzar el nom del seu avi. Cognoms tenen només un petit nombre de persones. En el matrimoni la dona pot prendre el nom del seu marit, si és que existeix.

dialectes

Només hi ha dos dialectes:

• nord;
• Sud.

La diferència entre els dialectes que caracteritza llengua islandesa, les paraules no són molt diferents, deixa clar que els dialectes del nord i est són més com un tipus diferent d'argot, ja que el desenvolupament de dialectes no és molt bona. L'única diferència és que en el dialecte del sud de la consonants p, t, k es va pronunciar dèbilment i preaspiratsiey, i en el nord que es pronuncia com que no tenen veu i s'aspira.

alfabet

Sens dubte, alguns volien aprendre a aprendre llengua islandesa, ja que no només és bonic, però també oculta els grans esdeveniments i les històries dels valents i forts Vikings. L'alfabet islandès de 32 lletres. Es basa en l'alfabet estàndard, creat al segle XIX. Una mica més tard, ha patit alguns canvis. Algunes lletres i sons aliens a la llengua russa, per la qual cosa aprendre islandès, que pot semblar difícil i confús.

Les següents lletres s'utilitzen només en paraules prestades.

Aquest últim ja no s'utilitza en qualsevol lloc excepte en el nom del diari local.

pronunciació

De moment, en comparació amb el segle XII-XII, es pot veure com el canvi d'estructura de les paraules modernes mentre es canviava l'idioma islandès. Pronunciació d'alguna manera diferent del que era abans. Del llenguatge desaparèixer vocals nasals, les vocals llargues s'han convertit en diftongs van aparèixer preaspiratsiya (aspiració). Però una cosa no ha canviat - un gran nombre d'inflexions. En paraules d'equilibri impacte conservat. Abans d'una consonant llarga és necessàriament curta vocal en la síl·laba accentuada i una vocal llarga es troba davant d'una curta consonant. consonants de pronunciació en funció de la intensitat i preasperatsii. sons sonors en el llenguatge no estan disponibles, i els sords no ocorren molt sovint. La síl·laba inicial és sempre un xoc. prefix àtona - és molt rar que el fenomen d'Islàndia.

morfologia

Els que aprendran l'idioma islandès, cal saber que la morfologia de la llengua no és molt diferent de la de Rússia. Hi ha una singular i plural els substantius, així com masculina, femenina i neutra. En comparació amb molts altres idiomes escandinaus, que simplifica en gran mesura el sistema de formació de paraules, especialment la declinació dels substantius, islandès es va mantenir fidel a les seves tradicions. Atès que Islàndia és molt més enllà d'Europa, es troba a la part continental, és possible preservar la similitud del nòrdic antic i l'islandès.

Islàndia té quatre casos: nominatiu, genitiu, datiu i acusatiu. Certs substantius tenen l'article amb ell, en cap incert. Hi ha un doble certesa, en el qual s'afegeix l'article al substantiu, depèn de la forma gramatical de la proposta. L'estructura s'assembla a la paraula russa, és a dir, s'afegeix l'arrel de la consola estàndard. El verb és una forma temporal, el dipòsit i la inclinació. També hi ha verbs forts i febles. Poden conjugar de persona i nombre.

vocabulari

Des de l'aparició del llenguatge, que és del segle IX, era poc el que ha canviat. Només vol dir que els islandesos poden llegir les obres en la llengua de l'antic nòrdic fàcilment. Des del Nou Testament traduït a l'islandès en 1540 va començar la seva formació i desenvolupament. Al segle XVIII, els islandesos s'han rebel·lat per netejar la llengua i tornar a l'ús de les paraules antigues. I si les paraules d'Islàndia no són suficients per fer referència al nou objecte, es proposa per crear-los a partir d'arrels antigues d'Islàndia i prefixos. Gràcies a les reformes modernes vocabulari islandès és gairebé lliure de deute i paraules estrangeres. Malgrat el ràpid desenvolupament de la ciència i la tecnologia, els islandesos són molt acuradament per al negoci i noves paraules se substitueixen per les paraules del seu antic vocabulari. Ara, moltes de les paraules que es van publicar un cop fora d'ús, actualitzats d'acord amb les regles de la llengua islandesa, portat de nou als islandesos poc a poc acostumar-se a ells.