Llengua i societat - per què aquesta relació és tan important per al desenvolupament humà

Tal disciplina interessant com la sociolingüística, recentment va començar a desenvolupar-se intensament. Ella està en contacte amb les altres branques de la filologia. Per exemple, llaminadures, el llenguatge i la lingüística de la societat en diverses disciplines subordinades: la psicolingüística i l'etnolingüística. Sociolingüística se centra en les correlacions entre el llenguatge humà i la societat.

Quin és, llavors, pot estar dins de qualsevol d'aquests aspectes es consideren relació? Nerazyvno llenguatge i la societat estan vinculats. Sovint parlem de l'expressió i de la societat com si ells són interdependents, però en realitat és l'actitud d'influència. Òbviament la societat pot existir sense el llenguatge, com ho demostra, per exemple, la població de formigues, abelles, micos. No obstant això, no es va observar el fenomen invers. Llengua i societat a causa de l'altra: és obvi que el primer no pot existir sense la segona. I l'origen d'expressió i la diversitat lingüística, hi ha una varietat de teories, molts dels quals no resisteixen la prova del temps i no han trobat evidència científica. Aquests són teoria religiosa o la teoria de mezhdometnyh. Altres aspectes importants en l'estudi dels problemes de la "llengua i societat" són l'estratificació social del discurs, la política lingüística, el bilingüisme, el funcionament de les comunitats multilingües, modificació idioma.

Prenguem, per exemple, funcionals estils de la parla. L'elecció d'una determinada manera d'expressar els seus pensaments i sentiments provocats per la situació social i la situació de comunicació. Dirigint-se als funcionaris, demanant en una institució, estem obligats a utilitzar l'estil oficial-negoci en el qual tots els dissenys possibles objectivat i despersonalitzada, que no està permès el vocabulari emotiu i col·loquials. Si tractem d'apel·lar al capdavant en el mateix estil, en el que s'escriu, per exemple, missatges de text núvia, si, o fins i tot només "a tu", és poc probable nostres carreres continuaran desenvolupant-se sota la seva direcció.
Si escrivim una aplicació, una petició, un certificat o un resum en vers, en el millor dels casos, es riuen de nosaltres, i el document es rebutja i no seran considerats, perquè "així que l'escriptura no és acceptat." Per tant, la situació de la comunicació fa que la selecció de certs recursos lingüístics. A més, el llenguatge i la societat tenen certes correlacions i motius professionals, i a la diversitat ètnica i territorial. Si sociolect (per exemple, l'argot presoners o programadors argot) consideren en primer lloc el vocabulari d'un grup social o professional de persones en particular, els estudis de dialectologia la qüestió des del punt de vista de les restriccions territorials.

En l'idioma rus existeixen dialectes del sud, nord, dialectes dels Urals. En altres idiomes, també hi ha alguns adverbis, de vegades significativament diferent de la "llengua literària". Etnolingüística que fa a la llengua i la societat en termes de diversitat ètnica. És aquesta zona d'ofertes lingüística amb els problemes de la "globalització" i conjugada amb les seves preguntes. Per exemple, l'operació "pidgin" o adverbis derivats de la digestió criolla grans grups ètnics llenguatge de l'altre grup en el "simplificat" i la forma distorsionada.

També es refereix als problemes de la etnolingüística i el paper del llenguatge en la societat, que es caracteritza per l'heterogeneïtat nacional. En una era de cada vegada més intensa barreja de grups ètnics creació més actiu dels matrimonis inter-ètniques i les famílies passen a primer pla, i el problema del bilingüisme. els països europeus estan tractant a nivell estatal per donar suport a la diversitat lingüística, entre altres coses, per promoure rares i les llengües en perill. Per exemple, a Polònia, podem estudiar i prendre l'examen de matriculació com el llenguatge Caixubi, publica llibres i revistes. A Alemanya, donar suport l'estudi de l'Alt sòrab a Espanya - català.

Idealment, la política lingüística dels estats i les seves associacions (per exemple, la Unió Europea) s'ha de basar en dades objectives lingüistes que s'ocupen dels problemes de la "llengua i societat", que és quan es pot ser imparcial i democràtic. Els exemples de l'opressió de la identitat nacional, la història de la identitat cultural està sembrat. Aquesta imposició forçosa de la llengua russa, per exemple, a Polònia en l'època tsarista, i l'alemany - durant la Segona Guerra Mundial. Qualsevol prohibició de l'ús de la llengua materna és la més enèrgica protesta de la població, el que finalment condueix a trastorns socials, rebel·lions, enderrocar el govern. Al mateix temps el lliure desenvolupament de la cultura nacional, que està estretament relacionat amb la llengua, enforteix la democràcia i l'estabilització.